La recerca, 1er premi de la convocatòria 2013 de projectes d’investigació sobre es Mercadal i Fornells (Ajuntament des Mercadal), analitza la gestió tradicional de l’aigua de pluja al municipi d’es Mercadal. L’estudi és va realitzar a tres escales diferents: La dels edificis i els aljubs (objecte), la del nucli poblacional (urbana) i la del paisatge cultural (territorial). Demostrant que la captació, emmagatzematge i gestió de l’aigua de pluja era una acció del tot trans-escalar i trans-versal, involucrant des de la recollida de pluja a una petita coberta a la transformació de tot el territori insular en una gran infraestructura de gestió hídrica.

A Menorca, durant molts segles, els aljubs i les cisternes han permès a les persones y els seus animals sobreviure la severa estació seca que caracteritza el nostre clima mediterrani. De meitat de maig fins a finals d’agost la pluviometria baixa en picat, just quan les temperatures anuals assoleixen els seus màxims. Això provoca un important “estrès hídric”, quan més necessitat d’hidratació tenen els organismes és quan menys aigua hi ha. Un fet que força a totes les espècies a buscar mecanismes per poder sobreviure.

Aquesta recollida i emmagatzematge de pluja permetia disposar d’aigua en èpoques de l’any en que no hi ha precipitació. Vist així, podem dir que tots els casos estudiats transformen la pluja, que cau del cel i corre esquiva, en aigua dolça emmagatzemada, un bé de primera necessitat i extremadament preuat. Amb la feina realitzada, podem afirmar que a l’illa de Menorca, fins la segona meitat del segle passat, totes les superfícies que fossin impermeables i tinguessin pendent, eren utilitzades per recollir aquest recurs natural. “Que no es perdi una gota” era el principi a seguir, a vegades fins extrems obsessius.

Però la gestió hídrica tradicional no és feia únicament a través d’aljubs i les cisternes. També les cases (urbanes i rurals), les ciutats i, fins i tot, tot el territori illenc, curosament intervingut per poder gestionar adequadament les seves escorrenties, eren parts importants d’aquesta gran acció vital. La recerca ha pretès fer evident que a la Menorca tradicional, encara molt present a molts indrets, tots els elements del paisatge construït que veiem (cases, camins, tanques, llocs, carrers, patis, places, eres, parets seques…) son en realitat petites peces d’una immensa infraestructura de gestió hídrica present a tots els racons de l’illa.

La imatge “Classificació vigent de les unitats hidrològiques segons el Pla Hidrològic Balear (PHB)”: Mostra el balanç Hídric de l’Aqüífer d’Es Migjorn elaborat per Leticia de la Vega en la seva Tesina de final de Màster dirigida pel professor Albert Cuchí “Análisis del Ciclo Hidrológico Menorquín, por una gestión sostenible del territorio”. El gràfic mostra de manera molt evident que la immensa majoria de la precipitació anual caiguda a l’illa (302 Hm3) no recarrega els aqüífers, es “perd” per evapotranspiració (242 Hm3) o com escorrentia superficial que torna al mar (9,4 Hm3). És important destacar que les captacions d’aigua de pluja que realitzen els aljubs, els edificis i el territori pertanyen majoritàriament a aquests dos grans fluxos i, per tant, no afecten a la re-càrrega per infiltració dels aqüífers.