La feina va consistir, bàsicament, en realitzar un intens treball de camp, consistent en visitar i documentar les referències que ens havien proporcionat diverses persones coneixedores de l’arquitectura tradicional menorquina. Passejades més o menys aleatòries perseguint sistemes de recollida d’aigua de pluja ens van portar a cases de lloc, barrancs, hortals, poblats talaiòtics, camps de conreu, jardins, barraques i bouers. De les nombroses visites realitzades es va anar destil·lant la documentació d’un ampli ventall d’enginyoses solucions per aprofitar l’aigua de pluja.

Al llarg de mesos de feina, vam descobrir tota una família de construccions i intervencions en el territori que es van realitzar expressament per captar, emmagatzemar i distribuir l’aigua de pluja. Des de simples excavacions a la roca fins a sofisticats dipòsits coberts amb volta de canó. Tota una sèrie d’elements que constitueixen una autèntica arquitectura de sa pluja, ja que el seu propòsit específic és aprofitar aquest preuat bé.

Aquesta recollida i emmagatzematge de pluja permetia disposar d’aigua en èpoques de l’any en que no hi ha precipitació. Vist així, podem dir que tots els casos estudiats transformen la pluja, que cau del cel i corre esquiva, en aigua dolça emmagatzemada, un bé de primera necessitat i extremadament preuat. Amb la feina realitzada, podem afirmar que a l’illa de Menorca, fins la segona meitat del segle passat, totes les superfícies que fossin impermeables i tinguessin pendent, eren utilitzades per recollir aquest recurs natural. “Que no es perdi una gota” era el principi a seguir, a vegades fins extrems obsessius.

Recerca co-realitzada amb l’arquitecte Jesús Cardona, amb una beca del COAIB d’Investigació d’Arquitectura, Urbanisme, Ordenació del Territori, Patrimoni i Medi Ambient covocada l’any 2004 (concedida el 18 de Març del 2005) i una beca de l’ Institut Menorquí d’Estudis de l’any 2007 (concedida el 9 de Febrer del 2006)¹.

¹ Adaptació del text de la presentació de la recerca feta a COAIB i IME